Exposición

Mestres de l’Aiguafort

Gravadors catalans de 1750 a 1950

21 febrero, 2018 - 22 junio, 2018

L’exposició del Gabinet d’Arts Gràfiques de Palau Antiguitats planteja una antologia al voltant del gravat català a l’aiguafort; tècnica que, amb variants, té un pes social minoritari en relació a la pintura però amb més rellevància de la que hom creu. Entre els segles XVIII i XX aquesta es subscrivia com a suport gràfic per a: la bibliofília, les il·lustracions, la cartografia, l’ex-librisme, etc.

Amb prop d’una quarantena de noms, la mostra aplega un reguitzell d’artistes coneguts dins d’aquest camp creatiu: des del barroc Francesc Tramullas, a les realitzacions dels gravadors de “La Rosa Vera” mitjan segle XX (Granyer, Galí, Mompou, Humbert, Amat, Ferrant, Todó, Guinovart, Pla Narbona), gràcies a l’esforç editorial d’alt nivell encapçalat per Jaume Pla qui obrí les portes de la creació calcogràfica a artistes plàstics que mai abans havien agafat un burí per gravar.

Entre molts noms, destaquen les obres de Marià Fortuny, insospitat geni del gravat català vuitcentista; de Joaquim Mir, que assajà aiguaforts que defugien tot preciosisme; de Xavier Nogués, inventor d’una molt personal calcografia noucentista; al costat de coetanis d’envergadura com Joaquim Sunyer o Ricard Canals. L’inclassificable Pau Roig s’abocà a textures rembrandtianes i d’altres, com Junceda, Smith o Domingo –que arribà a publicar un tractat d’aiguafort- hi tenen presència, com també Pau Gargallo i Laura Albéniz. En resum, una exposició que demostra que l’aiguafort català no és pas cap “anècdota” i que caldria prendre’l més seriosament del que creiem.